domingo, 8 de septiembre de 2013

SENSE PRECINTE



Tot és mentida de veritat
i viceversa; versa’ m, digues, fes-nos
hàbils amb la boca, dóna’ ns, vés-me,
crida, va, que no et trenques, però a mi sí,
que és del que es tracta. I vola, vola
que s’ acaba l’ aire. Jo sóc un humà, es veu,
breu, picat d’ errors, el més mortal: se’ m pots
fer canelons si vols, però així...
Crida va. Fes que s’ obrin totes les finestres
del veïnat universal. I versa’ m, vola; vola
tu que ets un pardal o vas amb piles alcalines.
No vulguem entendre perquè una substància
fa una imatge i no en fa una altra,
no esperem arribar al fons tampoc
que és molt amunt. És lluny
i jo sempre acabo tornant. M’ esperen, no sé com,
persones que no hi són, però que per no ser-hi

sols poden ser aquí... mussols.