Fosc, xuclat per
parets fondes i amb boques
dessagnant
silencis tan tèrbols o més que l’ àpat d’ un vampir
a mitjanit a dins
m’ hi sento dents. No paren; xerriquen
i xerren, i són
freds els ullals, i els mots fets d’ hivern
escriuen que res
no ha estat cert: no hi va haver primavera,
era un joc, un
truc vell per fugir de la mort. Fent mans
he descobert les
cicatrius sota les mànigues i els hi he dit.
Que jo no sé res,
i menys de cartes.
griFOLL
