miércoles, 17 de diciembre de 2014

PRINCIPI DEL FINAL ANTERIOR Capítol Reprimer

no hi ‘via cap vegada enlloc ningú i nosaltres esperant dos trens – l’ amunt i l’ avall
adam i eva follaven com posessus – no hi ‘via niuton que els hi fes mirar la puta poma
el rellotge marcava l’ hora – això ens va fer sospitar del majordom que, per més inri, no existia
el vam cremar a la plaça quan portava el verb mut- * veure “el complet dels soplets”
a quatre cuixes hi vivia un peu que es menjava les ungles – no hi ‘ via mitjons de deixar-ho
a la quinta polla llogaven trineus als estruços  – Rimbaud tenia una paradeta de xurros
al costat de la del tiro: tiro Verlaine – la fira era dantesca, paradisíacament fresca
més a l’ hivern que a l’ infern i te’ n donaven mitja per caure-hi de ple – l’ home meteor-
il·lògic va callar –només li portava la contraria l’ atmosfera sencera del món
rajant com tretze diluvis un diumenge a la tarda  – qualsevol es fot a treure aigua
un diumenge a la tarda prǒ nosaltres no – qualsevol sí perquè el dilluns se n’ anava
de creuer a les creuades prǒ nosaltres no – qualsevol sí perquè el dimarts estava
convençut de que seria algú prǒ nosaltres no – i vam fer veure que ho veiem
mirant de mirar que es penses que  nosaltres també – van parar-ho tot
just quan era engegat – i lo que de primer sobrava, després es va acabar – entre ells
ens ho vam acabar tot...


17.12.2014