roda la palla
més amunt del groc
la muntanya dibuixa
forats
pels forats s’ entra al
bosc
el bosc va despullat
hi ha mars dins els
troncs
arena als tinters on
suquen el bec
els mussols i l’ eruga
que ondula
roda la vida fent rams
sota el cel
rams de rius amb pell de
mirall
que si toques es
trenquen
que si trenques et
mulles
que si et mulles
coneixes els peixos
i el salt transparent de
la vida
movent l’ esquelet
que t’ aguanta la carn
de la pell dels sentits
roda dins la boca del
clavell
la clau del vent quan
els pinyons fan mandres
i badallen les pinyes
i els hi cauen les dents
i fan pins
roda la poma dels vents
mossega la rosa del
temps
retalla la llengua del
rei llangardaix
que no porta corona ni
es veu el melic
doncs només li veu el
camí que ja ha fet
la pedra que llisca amb
el ventre
l’ abella que empaita
amb la cua
la cua de l’ arpa de l’
aire que bufa la guilla
i fa córrer la llebre del
temps
roda la fam
i fan llum certs bolets
i també la fa el sol
i no s’ ha d’ exprimir
roda la llengua de bou
pel tors del cavall
d’ ulls de cascall mon unicorn
de vellut
lo més bell de la vida
és torbar-se a observar
com tot roda tot gira és
oval es mossega la cua
s’és als dos extrems
sense passar mai pel mig
roda i res roda més bé
ni és més rodanxa
sigui llorer sigui herba
al solaci del pati dels morts
doncs
roda l’ aurora al ritme
dels dibuixos de la closca del cargol
doncs
roda l’ ou de la carpa a
la temperatura mateixa que esquitxa
resina el xiprer
roda la cuca engabiada
al capullo
la polla del llop no ha
vist mai unes calçes
prǒ el gat-fer va amb
peus de bota de plom
i el voltor mai va sol
volta rodat rodejat d’ arguments
que roden amb ell
al mateix vertigen que
hi ha quan es troben dos pits
bategant per camins paral·lels
dues ales es venten l’
aixella
i a la tercera tothom a
vençut a ningú i viceversa
roda versa amb tot
i no es fa petit
roda com una bola de neu
anant amunt
cap a dins dels confins
dels confins
a desfer els horitzons
a munyir-li els mugrons
al destins que no gasten
botons
roden vergonyes i fins
que s’ enfonsen al món
fan pessigolles a les
genives de l’ univers
roden caps roden cors
roda cada àtom
a la velocitat del
mateix propòsit
que roden les osses menors
i les puces majors
com les rodes del carro
aquí dalt firmant
roda la llum per dintre
la llum
i tot això que els ulls
veuen quiet
també roda i tu rodes
igual
si gires quan sents que
has de trencar
si sents amb els sentits
que sents
i no amb els que et
penses que tens
que tenir de tenir-tenir
ningú no té res
i tot en tot s’ hi sent
com més endins
s’ hi posa l’ ou o s’ hi
engresca el gra fet de fe(r)
roda la gota a deixar de
ser gota
l’ espasme a deixar de
ser espasme
per ser de la mort abans
de ser de la vida
lo que la vida ens
demana
que ho prega sent ella
mateixa i combrega
amb l’ orgasme
roda per la superfície
de la sang que es beu la hiena
i pel vi antic que ens
ha fet tronc amb cames
roda lliscant pels
glaços i volant invisible fent lianes
d’ esprit a esprit que
també estén
sense entendre-hi
roda pels ulls de la
cicuta que espera pensaments
per la multitud que dorm
pels traus de les roses
enamorades
pels ossos que cruixen
dins l’ arc en la nit
roda pel mig de la roda
rodada
que també roda dins la
roda que va a dar
a la roda que fa girar
la galàxia i segueix
rodant fins que dóna la
volta i surt pel forat del mig
roda com una pilota de
pilotes dins una pilota de pilotes
roda pel dador i da al
coix
no cristal·litza
roda pel gust de rodar
sense pel·lícula
roda pel braç que no s’
alça
pel coll impacient
pel pacient de l’ estepa
i pel gaig ultra blau marí
roda pel tronc buit dels
cabells
per les arrugues que
retenen nèctars
pels dits dels peus de
les cames que fan figa
i pel gland del gos del
pastor
quan fa recompte d’
ovelles i cau en l’ onírica
roda que volta borratxa
de gelatina adquirida
al mercat del pleniluni
on acampen les bruixes d’
arrel fina els divendres
que no cauen en dilluns
roda mantenir-se rodant
dins
dessobre entorn per sota
la roda
voltejant l’ equilibri
del caos
entrant a florir amb les
floridures
sortint a volar sense àlgebra
ni plomes
amb la mosca tse-tse a
embalsamar
de son als insomnes
roda per les empremtes
que deixes
i perquè obres camins
s’ inclina
i perquè rodar és això
i això gira
griFOLL
agost del 14
