Cal ser-hi, fa
escales però pugen i baixen
i hi tornen. Repiquen les mandíbules si baixes
molt de pressa. La
vida t’ espia, i la mort
al darrera,
cansada, avorrint-se treballa
pel Bergman. Li
agraden les juguesques. Mous
fitxa, que és
graó que, pugis o baixis, abandones.
Et mires els peus
i no entens perquè hi portes
ulleres de sol. Artísticament
et toques el nas
i la llum que et
crema se t’ endu no saps pas on,
dius “ai”, agafes
aire, mires, remires i no et sona.
Ets a la selva,
els arbres et tapen el cel i la vista
fa mandres. Penses
en el dibuix d’ un pot de xampú,
s’ hi assembla,
no en recordes la marca,
potser seria el
nom de la selva. No tens més pistes,
ja saps que passa
sovint, cada instant de fet,
mai saps res,
somrius. I continues.
griFOLL
