no hi ‘via cap
vegada enlloc ningú i nosaltres esperant dos trens – l’ amunt i l’ avall
adam i eva
follaven com posessus – no hi ‘via niuton que els hi fes mirar la puta poma
el rellotge
marcava l’ hora – això ens va fer sospitar del majordom que, per més inri, no
existia
el vam cremar a
la plaça quan portava el verb mut- * veure “el complet dels soplets”
a quatre cuixes
hi vivia un peu que es menjava les ungles – no hi ‘ via mitjons de deixar-ho
a la quinta polla
llogaven trineus als estruços – Rimbaud
tenia una paradeta de xurros
al costat de la
del tiro: tiro Verlaine – la fira era dantesca, paradisíacament fresca
més a l’ hivern
que a l’ infern i te’ n donaven mitja per caure-hi de ple – l’ home meteor-
il·lògic va
callar –només li portava la contraria l’ atmosfera sencera del món
rajant com tretze
diluvis un diumenge a la tarda – qualsevol
es fot a treure aigua
un diumenge a la
tarda prǒ nosaltres no – qualsevol sí perquè el dilluns se n’ anava
de creuer a les creuades
prǒ nosaltres no – qualsevol sí perquè el dimarts estava
convençut de que
seria algú prǒ nosaltres no – i vam fer veure que ho veiem
mirant de mirar
que es penses que nosaltres també – van parar-ho
tot
just quan era
engegat – i lo que de primer sobrava, després es va acabar – entre ells
ens ho vam acabar
tot...
17.12.2014
